La Cartoixa de Scala Dei, visita imprescindible

La Cartoixa de Scala Dei, visita imprescindible

Ara que estem ja a poques setmanes per a l’arribada de l’estiu és el moment idoni per començar a organitzar la propera escapada d’aquestes vacances. Quants de vosaltres passareu uns dies pel Priorat? Sabeu tot el que podeu fer a la comarca? Les activitats a realitzar són ben diverses, però no podeu marxar del Priorat sense apropar-vos a la Cartoixa de Scala Dei i us expliquem per què!

És, de fet, una visita imprescindible per conèixer la història i els orígens de la comarca. Els seus inicis es remunten al segle XII, quan van arribar uns monjos cartoixans de la Provença buscant el millor emplaçament per construir un monestir, encarregat pel rei Alfons II d’Aragó, conegut com a Alfons el Cast o el Trobador.

Sabies que mentre buscaven l’espai ideal van coincidir amb un pastor que havia somiat amb uns àngels pujant al cel per una escala repenjada a la soca d’un pi? Això els va animar a construir allà mateix, en aquell paratge singular, un petit claustre. La història no acaba aquí! No només hi van construir el monestir, sinó que van interpretar el somni del pastor com un senyal i van decidir batejar-lo amb el nom d’Escaladei o “escala de Déu”.

IMATGE CEDIDA PER CELLERS SCALA DEI, SOCI DE PRIORAT ENOTURISME

Des d’aquell moment, l’esplendor de La Cartoixa va anar en augment. Durant set segles, els monjos van poblar els camps, van construir molins i van difondre entre la gent de la comarca el conreu de la vinya. El Prior, d’aquí ve el nom de la comarca, era el batlle general dels pobles de la zona centre de l’actual Priorat, coincidint, aproximadament, amb els que estan avui en dia dins de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat.

En definitiva, La Cartoixa va destacar per la seva riquesa. L’extens patrimoni englobava moltes possessions territorials, a més de tenir domini directe sobre els pobles de la comarca i les propietats rústiques, caps de bestiar –sobretot cavalls–, censos de tota mena i altres béns. Ara bé, amb la desamortització de Mendizábal, l’any 1835, els monjos van fugir deixant enrere l’esplendorosa cartoixa, que va quedar en ruïnes després del saqueig dels pagesos, cansats de pagar delmes i submissió.

Actualment es troba en un avançat procés de consolidació i restauració. L’última intervenció important es va realitzar en 2013 quan es van netejar i reformar alguns dels espais més castigats del conjunt, com la zona central i el claustre menor. Gràcies a aquesta restauració podràs accedir a zones de l’edifici que abans només es podien veure des de l’exterior.

Si t’apropes a La Cartoixa, podràs passejar pel recinte i contemplar l’arquitectura de façanes, arcs, paviments i murs. Destaquen els vestigis de l’església i del claustre major, a més d’una de les cel·les de clausura, reconstruïda amb tot detall tal com estava quan habitava en ella un pare cartoixà. La seva ubicació al peu del vessant sud de la serra de Montsant li dona un marc paisatgístic incomparable.

IMATGE DE RAFAEL LÓPEZ MONNÉ