by admin | febr. 28, 2016 | Bloc
Calma, silenci, tranquil·litat i un tracte familiar. La Judit i el Ramon van arribar al Mas del Salín buscant un projecte de vida diferent i el van trobar en un indret envoltat de natura i amb unes vistes privilegiades que van convertir amb la seva llar. Des de l’abril del 2010 que la comparteixen amb els seus hostes, oferint-los un tracte proper per fer-los sentir com a casa. El seu projecte va donat de la mà de l’ecologia i el respecte per l’entorn. Les olors, el silenci i el paisatge formen part de l’experiència d’allotjar-se a Mas del Salín.
L’any 2006, quan van trobar el mas, «estava molt enrunat, però de seguida vam veure que aquest era el lloc que buscàvem per fer un canvi de vida i engegar el nostre projecte» explica la Judit. Passar de viure d’una ciutat com Reus a estar en ple contacte amb la natura, aquest va ser el primer pas. «La idea era tirar endavant el projecte com un allotjament rural, al mateix temps que seria la nostra llar, oferint el servei d’allotjament, esmorzars i sopars».
Des del Mas del Salín les vistes són privilegiades, fent una mirada panoràmica es pot veure el Pantà de Siurana, la Serra del Montsant, el poble de Siurana i les muntanyes de Prades. «És un lloc que té moltes possibilitats per fer moltes activitats a prop: en terreny enoturístic, cultural, esportiu… Des de visitar un celler o un molí d’oli, a fer una sortida a la Cartoixa d’Scala Dei, fer caiac al pantà de Siurana o escalar les roques de Siurana, reconegudes mundialment pels escaladors» expliquen el Ramon i la Judit.
El silenci que s’hi respira va ser un altre element captivador. «Ens va impressionar la pau immensa que hi ha, la tranquil·litat». A més, per uns amants de la muntanya, com la Judit i el Ramon, el fet de trobar-se enmig de la natura era imprescindible. «Les possibilitats de senderisme que tenim al voltant són molt diverses i és un bon lloc pels aficionats a la natura, a l’excursionisme i a la muntanya en general» afegeix la Judit.
El Mas del Salín també es va reconstruir tenint en compte l’entorn. «No volíem fer cap tipus d’impacte ambiental i per això vam reconstruir el mas, seguint uns criteris ecològics des del punt de vista del material, l’orientació, etc. L’aïllament de les parets i el sostre és de suro, la pintura és ecològica i funcionem amb energies renovables. Vam començar amb plaques solars, i actualment, combinem les plaques amb un molí de vent» expliquen el Ramon i la Judit.
Els amants del senderisme són el perfil turístic principal. «Sobretot ens ve gent que volen desconnectar, que necessiten descansar i estar en contacte amb la natura». La procedència del turisme als inicis era principalment català, però actualment tenen hostes procedents de diferents països d’arreu del món: Suècia, Suïssa, Noruega, França, Alemanya, Estats Units, entre d’altres. «Ens agrada rebre la gent com si fossin a casa seva, oferir-los un tracte que se sentin còmodes, acollits. El que més ens agrada és l’intercanvi que es produeix, la tertúlia» expliquen els propietaris. «A més, pels qui no ho coneixen, també ens agrada ensenyar els nostres costums: el setrill, el porró, sorprendre’ls amb el menjar tradicional casolà. Els oferim cuina tradicional catalana: des d’una escudella o una truita amb suc a un pa amb tomàquet o una escarola amb romesco» expliquen el Ramon i la Judit.
El Mas del Salín compta amb set habitacions (sis dobles i una triple) i s’hi arriba des de la carretera d’Arbolí, agafant una desviació, direcció a l’Ermita de Sant Pau, per una pista que surt a mà esquerra. Es troba situat just a sobre El Falcó, una zona d’escalada molt preuada pels escaladors. El fet que es trobi a 850 metres d’altitud i enmig del bosc, explica les vistes espectaculars que l’envolten. Passejar sota la llum de la lluna, fer una copa de vi contemplant la posta de sol o escoltar el silenci, són alguns dels privilegis que s’hi amaguen.
by Carl | febr. 23, 2016 | Bloc, Premsa
L’Associació vol comunicar més enllà de les fronteres i vetllar per la imatge i la qualitat de l’oferta turística al Priorat
Priorat Enoturisme encara el tercer any de vida de l’Associació presentant un vídeo (https://www.youtube.com/watch?v=O3gAPX2EU_0) amb la voluntat d’estendre l’oferta turística tant en l’àmbit local com internacional. La intenció és comunicar més enllà de les fronteres i vetllar per la imatge de la comarca del Priorat i la qualitat de l’oferta turística. El vídeo mostra l’essència del Priorat amb les diferents activitats que es poden realitzar a la comarca, en un entorn idíl·lic.
El vídeo, produït per Hokusai Films, convida a conèixer el Priorat per viure una experiència única i especial.
Els establiments, membres de Priorat Enoturisme, seguint el compromís d’oferir les màximes garanties d’autenticitat i de qualitat, ofereixen diferents activitats per a tots els públics, sempre respectant l’entorn i la filosofia de la comarca. Un dels objectius de Priorat Enoturisme és vetllar per la qualitat i la imatge del Priorat, per això, els socis membres han de complir amb uns paràmetres que garanteixin aquest valor afegit en l’oferta turística.
Priorat Enoturisme amb la publicació del vídeo també vol donar la benvinguda a Munskänkarna, el club de vins més important d’Europa, que compta amb més de 24.000 adherits i que aquest 2016 ha reconegut el Priorat com a «Regió vitivinícola 2016». Priorat Enoturisme és un dels col·lectius predisposats a col·laborar en l’organització dels viatges i les estades dels membres del club que visitin el Priorat.
Els establiments i cellers de les dues denominacions, socis de l’Associació, ja estan preparant tasts de vins professionals per al públic especialitzat i activitats, que es presentaran més endavant. L’objectiu és donar a conèixer la comarca en l’àmbit internacional seguint els paràmetres de qualitat establerts i respectant els recursos naturals i culturals del Priorat.
by admin | gen. 27, 2016 | Bloc
Priorat Enoturisme et proposa una escapada cultural, gastronòmica i enoturística per viure el Priorat d’una manera especial. Deixa’t portar pels sentits i coneix el passat jueu de Falset a través de les paraules, els cants, el vi i la cuina sefardita. Una experiència completa per viure una autèntica escapada sefardita.
El cant de la Blanca ens transporta a l’aljama de Falset del s.XV i el temps s’atura. Passejant pel Call Jueu, el passat reviu dins les cases i ressona entre els carrers. Del portal del Ferré, als safareigs i de la Plaça Vella a l’Escoleta. La Blanca, la jueva de Tortosa, arriba a Falset amb motiu d’un casament. En tornar a trepitjar el Call, no pot evitar recordar, reviure i parlar de la família, els costums i dels records que guarda en la memòria.
I d’això es tracta, de recuperar la memòria històrica. La visita teatralitzada pels carrers principals del Call Jueu de Falset pretén evocar un passat i mostrar el llegat arquitectònic, històric i cultural que va deixar la comunitat jueva que va viure a Falset durant l’Edat Mitjana. A través del personatge de la Blanca, es convida als assistents entre cants i paraules a recórrer pels carrers mentre s’endinsen a la quotidianitat del passat jueu. La visita se celebra el segon cap de setmana de cada mes a les set de la tarda i té una durada d’aproximadament 90 minuts.
En acabar la passejada pels carrers, té lloc el tast de vi kosher del Celler de Capçanes (entrevista a Àngel Teixidor), per maridar una experiència que requereix tenir desperts tots els sentits. El tast dels vins i la conversa que l’acompanyen serveixen per conèixer les particularitats del vi i les normes específiques que en determinen el procés d’elaboració.
Per sopar, el restaurant El Cairat (entrevista a Mercè Pellejà) prepara un menú sefardí per conèixer de primera mà els sabors, les aromes i el gust de plats típics de la cuina jueva, maridats amb vins caixer. Un àpat per compartir i gaudir enriquint el paladar. Així doncs, amb l’experiència compartida, l’allotjament l’Escoleta de Baronia (entrevista a Enric Calvo) és el lloc idoni per passar la nit al bell mig del Call Jueu, en un dels edificis que guarden mostres històriques del passat jueu.
by admin | gen. 27, 2016 | Bloc
Els 20 anys del Celler de Capçanes elaborant vi kosher
“Vi ritualment pur, elaborat segons els costums tradicionals jueus”. Aquest és el vi kosher o caixer que s’elabora al Celler de Capçanes des de fa 20 anys. És l’únic tipus de vi que poden consumir els jueus practicants i que reconeix la caixrut. Amb els Estats Units com el principal mercat exterior, el vi caixer del Celler de Capçanes atreu no només a jueus ortodoxos, sinó també encuriosits que volen conèixer les particularitats d’aquest vi i seguidors del veganisme que s’ interessen per la seva elaboració sense cap producte de procedència animal. Una aposta pionera l’any 1995, que ha portat el Celler de Capçanes a ser reconegut mundialment.
Dels orígens a la consolidació del vi kosher a Capçanes
L’Àngel Teixidor és l’enòleg del Celler de Capçanes i fa més de quaranta anys que va introduir-se en el món de l’elaboració del vi kosher. La idea de començar a elaborar aquest vi a Capçanes va néixer l’any 1995. “A la primavera del 1995, hi havia una fira a París i en un estand hi tenien els nostres productes. Va passar un importador jueu, va tastar-los i va preguntar si hi hauria la possibilitat d’elaborar vi jueu a Capçanes” explica l’Àngel. “Nosaltres vam rebre la notícia mentre ens estaven entregant un premi i va ser una gran sorpresa”.
Una vegada acceptada la proposta, només calia posar fil a l’agulla. “La Conselleria d’Agricultura ens va posar en contacte amb la Comunitat Israeliana de Barcelona i jo particularment amb el rabí i vam crear un projecte sobre com elaborar el vi kosher i el vam enviar a Israel”. Amb el projecte aprovat, el Celler de Capçanes començava l’elaboració del seu primer vi kosher.
Actualment, el vi caixer representa aproximadament un 7% de la producció total del Celler. Tenint en compte que la producció general és d’unes 900.000 ampolles, la de caixer és de 50.000. Aquest vi s’exporta principalment als Estats Units i Alemanya, però també en altres països com per exemple Suïssa o a Espanya mateix. “Cada vegada són més els encuriosits per aquest producte i en ser un vi que en l’elaboració no utilitzem cap tipus de producte animal, també ens ha obert les portes al mercat vegà. Els seguidors del veganisme compren molt producte kosher perquè saben que està molt controlat” explica l’Àngel.
L’elaboració, un procés marcat per les restriccions
L’elaboració del vi caixer segueix unes normes restrictives. “Per començar, la vinya ha de tenir més de quatre anys i no hi pot haver conreu de cereals entremig. A més, durant la verema no es poden collir ni els gatolls ni el raïm que cau a terra” afegeix l’Àngel. En tractar-se d’una Cooperativa amb vinyes provinents de diferents socis, per elaborar el vi kosher “hem de buscar vinyes velles, que estiguin en condicions i assegurar-nos les finques. Hem d’anar a veure les vinyes, buscar les que estiguin millor i tenir sempre una alternativa per si falla alguna cosa”.
“Els jueus, en un principi, van seguir les normatives sanitàries dels egipcis, que tenen més de 3.000 anys d’història, i les van aplicar. Durant l’Edat Mitjana, per evitar enverinaments, aquestes restriccions es van accentuar, sobretot en l’alimentació i el vi, que era el més fàcil d’enverinar. Com més limitacions, més control” explica l’Àngel. Actualment, aquestes restriccions també són presents en el procés d’elaboració. “Quan el raïm arriba al Celler, només les mans del rabí o una persona jueva poden manipular-lo. Per això, per controlar l’estat del vi quan està dins la tina, en treuen una mostra i llavors ja el podem analitzar. Per facilitar el procés, tenim un sistema automàtic.” La producció i el tractament del vi ha de ser fet exclusivament per persones jueves.
Elaborar aquest vi també ha estat un procés d’aprenentatge i d’experimentació. L’Àngel Teixidor va introduir-se en el món del vi jueu l’any 1973 i a partir del 1995, va ser quan el Celler de Capçanes va elaborar el primer. “Personalment, m’ha aportat poder experimentar en sistemes d’elaboració diferents dels que normalment fem nosaltres perquè són elaboracions que no pots manipular i has de fer-ho totalment automàtic. Això fa que t’hagis d’espavilar i buscar formes diferents”. Una altra de les restriccions és que totes les matèries primeres utilitzades en l’elaboració del vi, han d’estar certificades per la llei jueva.
Per poder obrir les portes de nous mercats, és important tenir el reconeixement del país en qüestió, per això tenir el certificat kosher del país és imprescindible. “Per aconseguir una certificació, et vénen a fer una sèrie d’inspeccions i et demanen que compleixis la normativa. Si compleixes els requisits, podràs tenir el certificat, però no és fàcil, ja que pràcticament cada país té el seu”.
Les varietats i el volum de producció han anat augmentant al llarg d’aquests 20 anys. Pel que fa el vi kosher “tenim un rosat, un dolç, un negre de criança, dos semi criança, una garnatxa i com a novetat, el 2015, hem elaborat un pinot”. Innovar, experimentar i arriscar-se. La base d’una aposta pionera que ha portat el nom del Celler de Capçanes arreu del món.
by admin | gen. 27, 2016 | Bloc
La Mercè Pellejà del restaurant El Cairat prepara un menú sefardita el segon dissabte de cada mes
Menjar sa per estar sans. Aquesta és la base de la cuina sefardita i del menú que prepara la Mercè Pallejà al restaurant El Cairat. Els productes de proximitat i de temporada són els protagonistes d’un àpat per assaborir història i tradició en una experiència gastronòmica. El segon dissabte de cada mes, coincidint amb la visita teatralitzada pel Call Jueu de Falset, el restaurant El Cairat prepara un menú especial per degustar la cuina sefardí.
La Mercè Pallejà, propietària i cuinera del restaurant El Cairat, reconeix que és inquieta i que li agrada experimentar, crear i aprendre a la cuina. Aquest esperit també és el que la va portar a crear el menú sefardí. “La idea d’elaborar aquest menú va ser molt clara quan vaig veure les obres que estaven fent l’Enric Calvo i l’Anna a l’Escoleta. Juntament amb l’Enric, vam pensar que aquesta història s’havia d’explicar i per part meva, aprofitant que tinc un restaurant, crear un menú era la millor manera de fer-ho” explica la Mercè.
El menú especial que prepara el restaurant El Cairat és un menú sefardí. És a dir, “la comunitat jueva té grans famílies segons l’origen. Hi ha els jueus asquenazites, provinents dels països del centre-nord d’Europa com Alemanya, Polònia, Ucraïna i Rússia i els jueus sefardites, les comunitats jueves que hi havia a la península ibèrica. Quan al 1492 es produeix l’expulsió dels jueus, totes aquestes comunitats s’implanten bàsicament pel mediterrani i per tant, el que ens arriba és una dieta molt mediterrània. Tot i conservar les seves tradicions i la seva religió, els jueus que van ser expulsats també es van anar adaptant allà on van anar a viure, i això es veu reflectit amb la cultura gastronòmica” explica la Mercè Pallejà.
El menú sefardí és diferencia del kosher, ja que aquest darrer respon a una sèrie de particularitats diferents com que “tots els productes, alimentaris o no, han de ser caixer, el procés d’elaboració dels aliments ha d’estar supervisat per un rabí i en el cas d’elaborar aquest menú, el restaurant hauria de dedicar-se exclusivament a la cuina jueva” explica la Mercè. Per elaborar el menú sefardí i oferir nous plats, la Mercè Pallejà es basa en receptes que va trobant en la seva tasca de documentació constant i intenta mantenir el màxim possible l’essència de cada recepta.
Quan els jueus parlaven de menjar sa, s’ha de tenir en compte que “en el temps de la Inquisició, no hi havia aigua corrent i hi havia molta pobresa, per tant, això també es veia reflectit en els plats. Cuinaven molt amb vinagre i llimona, dos productes que són desinfectants. També utilitzaven fruites i verdures però cuinades, una manera també d’evitar possibles infeccions” afegeix la Mercè.
“Es basaven molt amb productes de proximitat i de temporada i nosaltres ho respectem i ho compartim, més enllà del menú sefardí. Un dels punts de connexió entre les dues cuines són les espècies: el romaní, el romer, el safrà, el pebre…” explica la cuinera de El Cairat. La cuina sefardí era avançada i molt elaborada pel seu temps. “Combinaven dolç i salat, feien guisats, farcits, plats acompanyats de fruits secs, amb diferents tipus de cocció: bullit, fregit, al vapor, etc”. Una altra particularitat és que “mai barrejaven la carn i la llet en un mateix àpat, un element que tinc en compte a l’hora de crear el menú” afegeix la Mercè.
Una herència culinària que ha deixat empremta. “El que volem és potenciar el turisme cultural, conèixer el passat històric del poble i transmetre’l. Si tenim cultura, per què no mostrar-la?” explica la Mercè.
A part del menú sefardí, el restaurant El Cairat també elabora menús temàtics on els productes de proximitat en són els protagonistes. El menú de l’oli, el del calçot o el de les herbes aromàtiques en són alguns exemples. “El que volem és transmetre una emoció, una experiència” conclou la Mercè. Innovar i crear per degustar, provar i compartir. El tracte i la proximitat són un dels pilars del restaurant El Cairat.
by Carl | oct. 29, 2015 | Bloc
El restaurant El Cairat i l’allotjament rural Mas Ardèvol han estat distingits amb la certificació AMED per a ser establiments promotors de l’alimentació mediterrània.
AMED té com a objectiu promoure l’alimentació mediterrània com a model d’alimentació saludable en l’entorn de la restauració col∙lectiva. Aquest programa acredita i identifica aquells establiments que reuneixin unes característiques concretes, vinculades al model d’alimentació mediterrània, per tal que els clients puguin menjar saludablement fora de casa.
Els restauradors són els responsables d’oferir una alimentació saludable i segura. Actualment, el consumidor és conscient de la importància dels aspectes relacionats amb la salut i la seguretat dels aliments. Per aquest motiu, el públic aprecia l’esforç que el restaurador realitza per tal de facilitar una oferta gastronòmica variada, saludable i mediterrània.
Els establiments Amed disposen d’una oferta gastronòmica pròpia de l’alimentació mediterrània, amb productes de proximitat i qualitat. Així mateix, ofereixen informació sobre opcions de lleure actiu (enoturisme, senderisme, activitats culturals…) i també sobre la promoció d’hàbits saludables en general (alimentació equilibrada i variada, receptes…).
Comentaris recents